Resultats de la cerca frase exacta: 9
Diccionari de la llengua catalana
|
1.
jurar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
privilegis del país. jurar el càrrec Acceptar-lo per mitjà de jurament. [...]
|
|
2.
perjurar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Jurar en fals. Jurar insistentment. Ell jura i perjura que no ho farà. [...]
|
|
3.
perjuri
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fet de jurar en fals, de mancar al jurament donat. [...]
|
|
4.
jura
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció col·lectiva de jurar obediència al cap d'estat, a la bandera, a un conjunt de normes jurídiques, etc. [...]
|
|
5.
jurament
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de jurar; l'efecte. Prestar jurament. Prendre jurament. Feu jurament d'obeir-me. Observar el jurament. Mancar al jurament. He rebut el seu jurament. Un jurament fals. jurament decisori Jurament segons el qual el litigant que el demana s'obliga a acceptar com a cert allò que declari [...]
|
|
6.
prestar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
prestar ajut. Déu et presti encara vida per molts anys! Prestar atenció. Prestar l'orella a les paraules d'algú. prestar jurament Jurar 1 1. Va prestar jurament de fidelitat. prestar orella Donar orella. Oferir-se, estar disposat. Prestar-se algú a fer una cosa. La mà [...]
|
|
7.
fals -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
direcció volguda. Un càlcul fals. Un colorit fals. Una nota falsa. Un vers fals. Fer un moviment fals. en fals No conformement a la veritat o a la realitat, cercant d'enganyar. Jurar en fals. en fals Fallant allò que hom vol tocar o atènyer, d'una manera poc sòlida o poc estable [...]
fals -a
|
|
8.
fe 2
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Paraula que hom dona, prometença que hom fa, de complir alguna cosa. Mancar a la fe donada, jurada. Jurar per sa fe. A fe d'home honrat. Fidelitat a algú. El vassall devia fe al seu senyor. a bona fe [o a fe, o a fe de Déu, o a fe de cristià, o a fe de món, o per ma fe [...]
|
|
9.
per 2
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
república. Mitjançant, a través de. Hem parlat per telèfon. Me n'he assabentat pels diaris. Agafar algú per les mans, pels cabells. El vaig cridar pel seu nom, i no em va respondre. Li ho vaig fer saber pel criat. M'ho han tramès per l'ordinari. Ho va jurar per la salut del seu pare [...]
|
fals -a
1 1 adj. [LC] Que no és ver per error o per engany. Una teoria falsa. Una notícia falsa. Un jurament fals. Un testimoniatge fals.
1 2 adj. [LC] per ext. Un fals testimoni.
1 3 m. [BB] Document forjat intencionadament que no correspon a un acte jurídic autèntic.
2 1 adj. [LC] Que no és real, que no té d'una cosa sinó l'aparença, no autèntic. Una alegria falsa. Una falsa modèstia. Una falsa alarma.
2 2 adj. [LC] Que pren l'aparença d'una cosa per tal d'enganyar. Moneda falsa. Joies falses. Un fals pretext.
2 3 adj. [LC] Que afecta sentiments que no té. És un home fals.
3 1 adj. [LC] Que no és exacte, que no té la direcció volguda. Un càlcul fals. Un colorit fals. Una nota falsa. Un vers fals. Fer un moviment fals.
3 2 [LC] en fals loc. adv. a ) No conformement a la veritat o a la realitat, cercant d'enganyar. Jurar en fals.
3 2 [LC] en fals loc. adv. b ) Fallant allò que hom vol tocar o atènyer, d'una manera poc sòlida o poc estable. Fer una passa en fals. Pegar un cop en fals.